He tingut la sort de neixer i creixer entre jugadors de rugby, i m'agradaria compartir aquesta experiencia.
Un partit de rugby no comença quan l'àrbitre fa sonar el xiulet, ni una hora ni tan sols tres abans, el partit comença el dia anterior, on ja es comença a sentir un nerviosisme. Quan s'arriba al camp un ja sap al que va, la tensió va en augment, cadascú es prepara a la seva manera: n'hi han que escolten música, d'altres simplement s'asseuen i pensen..
Un cop dins del vestidor amb la samarreta del teu equip ja posada el teu cap i el teu cor van a mil per hora, comences a pensar en el que has de fer, a véncer la por, a preparar-te pel dolor dels cops, que serà allo que t'espera dins del camp.
Però el rugby és molt més que cops i mentalització, el rugby significa respecte per tu, pels teus companys, per l'àrbitre i pel rival, ( les protestes i les baralles no existeixen a pesar del contacte ferotge) significa coratge i valentia (tirar endavant encara que el que tinguis davant pesi 20kg més), significa entrega i sacrifici (els teus companys ho estan fent per tu, per que no ho has de fer tu per ells), però sobretot significa control, control sobre tu mateix saber el que es el que has de fer i el que no, i sobretot gaudir i saber que el qui tens davant no es el teu contrincant ni rival, és el teu company vestit amb una samarreta amb diferents colors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada