dilluns

Política

El passat dia 15 de desembre a seminari els hi va tocar l'actualitat educativa al Dani i al Ricard, la notícia principal de la qual ens han parlat anava relacionada amb temes actuals de política.

La pregunta en si era, si el nou govern pot afectar a l’educació actual o si les mesures que prendran respecte aquest tema seran positives per Catalunya o negatives.

Sobre aquests temes jo tinc una visió molt personal i moltes de les vegades que m’he trobat parlant sobre política m’he acabat posant nerviosa, és un dels temes que em produeixen més sentiments d’incomprensió i possiblement de ràbia. La meva solució seria ràpida i fàcil, la independència, però possiblement no és tan fàcil com jo penso i pot ser que tampoc sigui la solució més adequada actualment, però dintre meu segueixo tenint preguntes, perquè a nosaltres ens tracten d’una manera diferent que a la resta d’autonomies d’Espanya? Perquè nosaltres paguem més? Perquè volen anul·lar classes impartides amb la nostre llengua? Què pretenen? Perquè tants comentaris en contra nostre a la televisió, a les series, als programes..? quina informació arriba de nosaltres fora de Catalunya?

Realment aquest “odi” que s’ha creat, si es pot dir així, considero que és tot fruit de males interpretacions per part del govern, o per conflictes passats de la història entre Catalunya i Espanya, i segurament també és per això que no ens deixen ser lliures, quí sap.

El que si sé i està demostrat és que si Catalunya fos un país independent, tindríem més bona economia, millors resultats acadèmics i menys conflictes polítics.

Realment i tornant al tema del seminari, no sé el que esperar d’aquest nou govern, sincerament em fa una mica de respecte i tot. I espero que agafin consciencia de que si formem part del mateix país com a mínim hem de tenir les mateixes condicions que la resta d’autonomies, ens han de deixar mantenir la nostra llengua i la nostre cultura, haurien de sentir-se orgullosos que una part del seu país en àmbit escolar com a mínim tenen coneixement de tres llengües majoritàriament, haurien de reconèixer que tot el que aprenem és cultura, i per això els resultats indiquen que si siguéssim independents avançaríem posicions a la taula de millors resultats acadèmics amb la resta del món col·locant-nos en dotzena posició darrere d’Estats Units.

Suposo que són molts factors a tenir en compte però espero i desitjo que a l’hora de prendre mesures siguin justos i coherents. 

Web sites

Aquesta setmana hem entregat el treball de la Web Sites.
El meu grup varem escollir parlar sobre els germans warner, els quatre homes creadors dels dibuixos que ja coneixem com els looney tunes.
Nosaltres el que hem volgut fer amb aquesta pàgina web és fer una petita recerca biogràfica de qui eren aquests quatre personatges, però també crear espais perquè els nens és puguin divertir o puguin aprendre amb alguns dels seus dibuixos més vistos o preferits.
La nostre pàgina web com he dit és divideix en la biografia dels germans Warner, amb un petit resum dels personatges que van crear, amb una pàgina d'activitats i jocs per ells per a que és puguin distreure de tant en tant, i per últim tot d'enllaços amb vídeos sobre els looney tunes, petits curts que tots hem vist alguna vegada en la nostre vida i que encara actualment es veuen.

Crec que és un dels treballs més largs que he fet a informàtica però també un dels més complerts i possiblement el més complicat. Però estic contenta amb el resultat obtingut amb el meu grup.

Deixo l'enllaç d'aquesta pàgina perquè tots la pogueu disfrutar.

https://sites.google.com/site/elsgermanswarner/

diumenge

Museu de la xocolata




Jo personalment m´he centrat en el Museu de la Xocolata. i en el tríptic vaig trobar diverses activitats que anomenare seguidament, totes ambientades per a nens. Durant la setmana de la SAE ens van demanar fer una activitat relacionada amb algun centre o entitat que acollís a nens i grups escolars, per saber quina era la seva metodologia i com actuaven en aquests events.


Al Museu de la Xocolata de Barcelona trobareu molts tipus de tallers per nens, tant de caps de setmana com durant la setmana.
 
- Artistes de Xocolata - Taller per nens de 4 a 12 anys. Creació d'una figura de xocolata. 

- Descobridors del Cacau - Taller per nens de 6 a 12 anys. Els participants seran els protagonistes d'una historia fabulosa prenent com a fil conductor l'evolucio de la xocolata. 

- El món dolç de la Xispeta de Cacau - La Xispeta de Cacau ens endinsarà en el món màgic de la xocolata a través del conte i del joc. De 3 a 6 anys.

- Estampacio de samarretes amb motius de xocolata - Taller per nens de 6 a 16 anys.

- Fes de Pastisser- Taller per nens de 3 a 10 anys. Aprenentatge de les nocions basiques de la pastisseria.

Tota aquesta informació la podreu descobrir visitant el pròpi museu però per més comoditat adjuntem el link de la pàgina web perquè pogueu consultar tranquil·lament.

divendres

Xarxes socials

Ara que estan tan de moda, que tothom les utilitza, m'agradaria reflexionar una mica sobre el tema i posar pros i contres sobre la taula.
D'una banda les xarxes socials et permeten assabentar-te de tot el que pasa arreu del món a l'instant, només cal algú amb un mòbil graban, i ja és com si tu mateix visquesis en directe el que esta pasan. També tens l'opció de estar en contacte amb persones que d'altra manera no hi estaries, i inclús facilita la feina en l'àmbit educatiu i laboral.
D'altra banda amb l'entrada d'aquestes xarxes, tots nosaltres estem perdent la privacitat i l'anonimat que teniem abans, cualsevol persona pot saber de tú, veure les teves fotos etc. A més a més, totes aquestes xarxes es basen en bases de dades, que algú ha de tenir i pot consultar, de manera que pot obtenir imformació de qualsevol de nosaltres. També sabem que s'han donat multitud de casos de comptes "hackejades".
En resum, les xarxes socials són molt útils per nosaltres, sempre i quan anem amb compte i tractem de exposar-nos el mínim possible a elles.

el nadal, temps de gastar?

Cada any veiem a les noticies, cada familia catalana gastarà de mitjana tants diners per aquestes festes. I cada any és el mateix, els dinars i els sopars han de ser amb productes carissims, per no parlar de juguets, colonies, roba, càmaras de fotos, mòbils, i la resta de regals. Ja no ens comformem amb un regal cada cop les llistes són més llargues. En aquestes èpoques entrem en una dinàmica de compres compulsives. A on volia arribar jo és: creieu que tot això és normal i correcte, vull dir estem en unes dates de l'any on duran pocs dies podem fer exesos, tan a l'hora de menjar, com a l'hora de gastar i comprar, ja que total és un cop a l'any? O bé sou dels que penseu que poder ens hauriem de contenir, que realment el nadal no és gastar i gastar, si no mes aviat la companyonia de la familia i poder pasar un rato plegats?
La meva opinió estaria entre les dos, considero que no cal fer grans despilfarros per pasar un rato plegats i en bona companyia, tot i que també em d'acceptar que hi han productes que poder no són tan habituals consumir-los en altres èpoques del any que si consumim aquests dies i per tan són més cars.

Afer Iñaki Undargarin

He extret un paràgraf d'una noticia del diari Avui que m'ha semblat interesant i m'agradaria comentar
"La monarquia espanyola està passant un mal tràngol arran de les sospites que implicarien un dels gendres del monarca en una trama de corrupció. La qüestió, més enllà de la presumpció d'innocència i de la via judicial que acabi seguint, té una connotació política innegable. No hi ha dubte que el comportament, lícit o no, d'Urdangarin, posa en un compromís una institució que no només és una família reial sinó que representa la cúspide de l'organització política de l'Estat espanyol"
Ultimament sentim a parlar molt de les trames de corrupció que afecten les més altes esferes del estat, poder aquesta que afecta la casa reial pot esdevenir la gota que colmi el vas. El cas és que aquesta gent que ostenta un poder hauria de mesurar les meves seves accions, o poder la culpa és nostra del poble, per haver-los permès massa. El fet és que des del meu punt de vista tota persona amb un càrrec públic no solament ha de ser honrat, si no també semblar-ho. 

L'anglès a l'escola

Em pregunto si tants anys d'escola en angles donen per tan poc? Avui en dia els nens abans de comensar la primaria, ja fan clases i canten cansons en anglès. En canvi els nois que surten del batxillerat amb prou feines poden entendre una noticia en un diari i encara menys mantenir una conversa amb algún angloparlant. Crec que en aquests aspecte si que seria necesari profundes reformes copiar sistemes d'altres paísos on si que tenen resultats positius. Avui en dia el conèixer i dominar diferents llengues és esencial, obre portes a l'àmbit laboral i et permet ser més independent i conèixer gent en aquests món globalitzat

dijous

Rugby: nobles caballers o besties indomables?

He tingut la sort de neixer i creixer entre jugadors de rugby, i m'agradaria compartir aquesta experiencia.
Un partit de rugby no comença quan l'àrbitre fa sonar el xiulet, ni una hora ni tan sols tres abans, el partit comença el dia anterior, on ja es comença a sentir un nerviosisme. Quan s'arriba al camp un ja sap al que va, la tensió va en augment, cadascú es prepara a la seva manera: n'hi han que escolten música, d'altres simplement s'asseuen i pensen..
Un cop dins del vestidor amb la samarreta del teu equip ja posada el teu cap i el teu cor van a mil per hora, comences a pensar en el que has de fer, a véncer la por, a preparar-te pel dolor dels cops, que serà allo que t'espera dins del camp.
Però el rugby és molt més que cops i mentalització, el rugby significa respecte per tu, pels teus companys, per l'àrbitre i pel rival, ( les protestes i les baralles no existeixen a pesar del contacte ferotge) significa coratge i valentia (tirar endavant encara que el que tinguis davant pesi 20kg més), significa entrega i sacrifici (els teus companys ho estan fent per tu, per que no ho has de fer tu per ells), però sobretot significa control, control sobre tu mateix saber el que es el que has de fer i el que no, i sobretot gaudir i saber que el qui tens davant no es el teu contrincant ni rival, és el teu company vestit amb una samarreta amb diferents colors

els nens han de fer esport!

Cada vegada més, tinc la sensació que els nens i nenes d'avui en dia duen una vida forsa més sedentaria que abans. No només em refereixo a activitats extraescolars, (per exemple fer bàsquet en un club), si no també en el mateix pati, o al sortir de l'escola, hàbits molt populars fa uns anys, però que considero en devallada. No sé si és degut a una falta de preocupació paterna en aquests temes, un canvi de moda en els mateixos nens, altres estímuls com pot ser jugar a consoles, o per algún altre motiu...
El que ben sé es que l'esport hauria de formar part dels nens i nenes, ja que els ajuda a dessarrollar-se fisicament però també a formar-se com a persona i a adquirir uns valors que d'altra manera són força més complicats d'adquirir, com el treball d'equip, el sacrifici, etc.
Per això hauriem d'incentivar als nostres nens i nenes a pasar més temps amb una pilota ja sigui de rugby, bàsquet o hòckey, en detriment d'hores davant d'una pantalla o d'un videojoc.
Per acabar m'agradaria plantejar-vos dues preguntes, teniu aquesta sensació de sedentarisme en els nens i nenes d'avui? i la segona és, com incentivarieu als nens des de petits a volguer practicar un esport amb regularitat?

dimecres

'España roba a Catalunya'

El Parlament rectifica y no prohibirá la expresión 'España roba a Catalunya'

Núria de Gispert recalca que entre sus atribuciones está mantener el orden en los plenos, pero reconoce que no debe determinar qué expresiones pueden utilizar | Los partidos no consiguen adoptar una posición común sobre la actuación de la cámara ante esta expresión.


Poso aquesta notícia que he pogut llegir avui i que considero força interessant, si més no crec que pot causar força polèmica entre la societat catalana i la espanyola. 
Adjunto també un link en el que podeu fer un seguiment d'aquesta notícia més ampliament.

Debat horaris

Bé, primer de tot m'agradaria comentar que ahir va ser el meu primer i l'últim de tots els grups.
el tema era sobre els horaris escolars, però realment quin és el problema actual en l'educació? per què hi ha tanta polèmica? per què la sisena hora? per què tantes queixes? per què fracàs escolar?

Realment penso que ahir va sortir molta informació i molts punts de vista diferents en el que varem poder extreure la conclusió que, cal certament un canvi, inclús en els horaris, (tot i que jo els defensava...), però han de ser canvis amb certa mesura i no molt radicals, pel be dels nens i de la societat en general.
Però també es va parlar molt d'una idea que tenia a veure amb la conciliació familiar i és l'horari laboral d'aquest país.
Som un país que anem tard, ens aixequem tard, esmorzem tard, dinem tard, acabem tard de treballar, i volem incloure moltes coses en un horari potser massa reduit per la nostre manera de fer.

la meva opinió és sincerament que s'han de començar a fer canvis però no només en l'hàmbit educatiu i en els horaris escolar sinó com he dit en els horaris laborals.

dissabte

ELS NENS HAN DE LLEGIR 25 LLIBRES A L'ANY

La consellera d'Ensenyament vol que els alumnes de primària llegeixin com a mínim 25 llibres a l'any i els de secundària 30. El pla del Govern per millorar la comprensió lectora dels nens arrenca en 360 centres.


Esteu d'acord amb aquesta notícia?


En la meva escola de primària, jo llegia 25 llibres a l'any, sobretot en la primera etapa de primària. eren petits llibres de poques pàgines, cada alumne li tocava comprar-ne un i cada setmana ens el canviàvem.
realment per a mi era una activitat productiva que sense voler obligarte et feien llegir i després fer una fitxa de valoració del llibre. 


realment per a mi va ser molt interessant aquesta experència i espero que per la resta de nens també ho sigui.  

divendres

JA S'ACOSTA.....

Arribem a la recta final amb les dues últimes setmanes de semestre en les que hem d'entregar i exposar entre 5 i 10 treballs.
Tots els de TIC, els diaris de la Mar, els treballs de la Maribel, els debats...
Comença a complicar-se la cosa i tot i que aquesta setmana hem tingut dos dies per aprofitar-los al màxim a causa de les festivitats i els ponts, seguim tenint molts treballs i detallets que retocar en d'altres, i més els que ens ha tocat els debats i les exposicions i entregues al final de tot, que sembla que tinguem més temps però tenim més pressió.
Tot ha de ser perfecte i s'ha d'entregar al dia...
Esperem que puguem aprofitar el cap de setmana per acabar detalls o treballs que tenim pendents o si més no deixar-los el més lligats possibles.

diumenge

La lengua de las mariposas

El passat dijous varem veure a seminari una pel·lícula titulada La lengua de las mariposas,  un rodatge ambientat en el temps de la guerra civil Espanyola.
Tracta de la relació entre un nen i un mestre en aquella època abans de començar la guerra, veus al nen interessat amb el que fa, un nen curiós.
I veus a un mestre que li agrada la seva professió i té una molt bona relació amb els nens i sap com educar-los. Tot i que té moments de debilitat amb la beguda en algun moment i alguns dels seus alumnes ho veuen.
Veus un final trist e inesperat, però real. No puc dir més. És una pel·lícula per reflexionar i que et fa pensar en la teva manera d’educar i també et fa pensar en com et rebran els altres. Se que actualment no tenim una dictadura ni estem en plena guerra civil, però hem de saber torbar els punts que puguin lligar amb l’educació que hi ha actualment.
Penso que és un bon tema per reflexionar i una bona pel·lícula per veure. 

L'OBESITAT INFANTIL

En el nostre treball territorial de TIC parlem sobre l’obesitat infantil.
Hem estat mirant informació i hem descobert que en els últims 15 anys l’obesitat infantil ha crescut d’un 5% a un 15%.
Potser hauríem de fer alguna cosa al respecte perquè disminueixi aquest tan per cent tant alt perquè no tots els nens tenen aquest problema a causa d’una malaltia, simplement és pels mals hàbits per falta d’esport o per la mala alimentació que els hi donem.
I això és un risc perquè l’obesitat fa disminuir l’esperança de vida i per tan si sotmets a un nen aquesta malaltia li estàs assegurant una vida de mala salut i possible final tràgic.
Per això és molt important tenir una dieta saludable i fer arribar aquests bons hàbits als nens.
Han de saber cuidar-se, menjar bé i fer exercici, beure molta aigua i portar en general una bona dieta.
Si totes les famílies poguessin fer això amb els seus nens i marcar aquests hàbits en ells, l’obesitat disminuiria molt.
És tot un tema a debatre i molt important per pensar-hi.

dimecres

Primers debats...

El dilluns a la classe de la Cèlia de Societat Família i educació, vàrem fer el primer debat sobre les llengües a l’aula.
Un grup defensava el plurilingüisme i l’altre grup defensava el mètode tradicional i actual.
Cal dir que els dos grups van saber defensar molt bé el seu paper i que van fer arribar a la resta de la classe, que estàvem d’espectadors, que s’avien preparat molt bé el tema i estaven molt ben documentats.
Realment va ser un debat molt interessant en el que van sorgir moltes idees e inclús hi va haver molts moments de tensió per part de tots dos grups per defensar-se després d’escoltar algun argument del rival.
Esperem que els grups que ens toquen més tard sapiguem estar a l’alçada i ens pugui sortir tan bé com aquest primer.  

dijous

Treballs i més treballs...


Avui a classe de TIC en Miquel Àngel ens ha estat recordant la importància de tots els treballs ja que ara que s’acaba el mes de novembre ens comencen a arribar totes les entregues dels projectes proposats de totes les assignatures.
És complicat si no estàs ven organitzat perquè la feina va acomulant-se.
Amb tants treballs i tan pocs dies per acabar, la gent comença a agobiar-se, tirar la tovallola, prioritzar treballs...
Per tant el meu consell d’avui és que aprofitem el màxim de temps possible, i els que no treballen als matins encara més, i poc a poc anar fent bona feina però sense despistar-se pel camí!

Per tant ja sabeu tots, a treballar!!!!

IPSI

Aquesta setmana hem estat fent dos dies de practiques a una escola de Barcelona que es diu Ipsi.
Teniem a nens de primer de primària. A la classe estàvem l’Anna i jo amb el nostre padrí de tercer, més el mestre de la classe.
I aquets dos dies són els que més m’han omplert de tot el que portem de semestre. Realment agafes molt de carinyo a tots els nens i ells n’agafen amb tu. Amb poc temps t’aprens la majoria dels noms i saps veure la dificultat d’uns en el seu treball de cada dia i la senzillesa d’altres en fer-lo.
Ha estat una estada curta però gratificant. Hem pogut veure la seva manera de fer les coses, la lletra que utilitzen, l’horari que fan, les classes en anglès, inclús hem pogut llegir un llibre davant de tota la classe els tres alumnes de pràctiques.
El pitjor crec que ha estat el moment de despedir-se perquè sincerament m’hauria quedat allà la resta de curs. Però tots han estat molt agraïts de la nostra visita i ens han fet un petó i una abraçada abans de marxar.  
I  agraeixo al tutor per deixar-nos participar en activitats com la lectura i permetre’ns ajudar als nens i veure el seu procés d’aprenentatge i les seves activitats a classe.

SAE

Durant aquesta setmana hem estat acabant de coordinar el que serà tota la setmana de la SAE que és la setmana que bé. La SAE és al setmana d’activitats extraordinàries a diferents escoles. Durant la setmana haurem de visitar un centre, assistir a un parell de conferències i fer una estada a una escola durant dos dies amb un alumne de tercer que ja ens han assignat, amb la finalitat de fer el mateix que està fent ell actualment en les seves pràctiques.
Espero que a tots us vagi molt bé la setmana i prepareu-vos per tots els treballs que venen després!! 

dimarts

Actualitat educativa

Estava repassant el  meu treball sobre autobiografia educativa que ens fan fer a seminari, un treball on expliques la teva experiència a l’escola, els mestres que més m’han agradat i els que menys, les millors i pitjors activitats que he fet, o algunes experiències bones i dolentes que he tingut.
I realment fent un repàs escolar, te n’adones de com vols acabar sent tu i com vols acabar portant les teves classes.
Recordes les teves males i bones experiències i saps que és el que vols i no vols per els teus futurs alumnes, però és més fàcil dir-ho que portar-ho a la pràctica.
I he estat una estona intentant definir que era un bon mestre per a mi, perquè no només és una persona davant d’un grup de nens, sinó el responsable de tots ells i de la seva educació, i ha de procurar que aquesta sigui el més complerta possible i útil per al futur dels petits.
Així que per avui deixaré aquesta pregunta a l’aire, perquè tots pugueu definir. Que és un bon mestre per a vosaltres? 

diumenge

Alexandre Jollien

Aquesta setmana varem posar en comú  el llibre de L’elogi de la feblesa d’Alexandre Jollien durant les dues classes de seminari de dimecres i dijous.
Varem veure la conferència que va donar a l’auditori fa uns anys a la nostre facultat i realment em va causar molta impressió.
Entens molt millor el seu llibre un cop el pots veure, veus a un Home amb dificultats en els gestos, que no pot escriure ni beure aigua si no es amb l’ajuda d’una canyeta, però que s’expressa molt bé tot i les dificultats que té.
No se quina es l’opinió que tindrà la resta de gent però crec que és un bon llibre que et fa reflexionar sobre les persones amb dificultats i sobre el mètode que els tractem. Podríem acabar amb la pregunta de si tots som iguals, normals o anormals? 

dijous

Benvingut/benvinguda

Dono la benvinguda a tots i totes en aquest nou blog on intentaré deixar constància de tot tipus d’activitats que anem fent al llarg d’aquest primer semestre a la fi de que tots pugueu veure més o menys el que anem fent, si més no el que és més important per mi o m’impacta més de totes les activitats, i que tots pugueu comentar i col·laborar en totes les meves publicacions.
Portem ja moltes setmanes de curs en el que han passat moltes coses, però miraré de posar-me al dia amb un petit resum.
Primer de tot l’arribada a la universitat. Un lloc nou, gent nova, nous mestres, noves aules... on mica en mica vas sabent si et toca a la c3-06 o b1-02 i deixes d’estar tan perdut.
Després les primeres trobades del seminari amb aquest grup d’unes 15 persones que cada setmana has de compartir amb elles diferents lectures o actualitats educatives o treballs i opinions entre altres coses.
Seguidament l’acumulació de tots els treballs que tenim i que es van afegint cada cop que avança el curs...
I per últim i la més recent, la sortida al museu de la ciència on varem poder assistir a una conferència o debat on hi participava el nostre professor de TIC en Miquel Àngel Prats.
A partir d’ara espero poder anant fent més publicacions i que pugueu estar més informats de tot el que fem!